Història i patrimoni
La nostra petita història de 1000 anys...
Edat moderna
El 1553 Vayasca enregistrava 10 focs civils i 1 d'eclesiàstic[5] (uns 55 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[6] a Bayasca. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en una petita vall envoltada d'altes muntanyes, menys a l'est, on la combaten tots els vents. El clima és fred, propens a reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 29 cases i una església parroquial, Sant Sadurní, de la qual depenia la d'Arestui. El territori és fluix i poblat de boscos de pins, avets i arbusts, amb bones pastures per al bestiar. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. Hi havia bestiar de tota mena: vacum, porcs, cabres, ovelles, mules i cavalls. Hi havia caça de llebres i perdius. La principal indústria era la derivada de la cria de bestiar. Comptava amb 29 veïns (caps de casa) i 131 ànimes (habitants).
L'Entitat Municipal Descentralitzada
La Entidad local menor de Bayasca fou autoritzada per Decret del Ministerio de la Gobernación el 21 de març del 1958, en un decret signat per Francisco Franco i el ministre Camilo Alonso Vega. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals Entitats municipals descentralitzades i adaptades a les noves legislacions municipals.
Com està previst en la legislació municipal vigent en l'actualitat, els pobles constituïts en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) elegeixen, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas de Baiasca, aquesta figura ha estat coberta fins ara per:
- Manuel Ros i Bringué (1979 - 1983)
- Marcel·lí Carrera i Tolsau (1983 - 1995)
- Carles Jansat i Carrera (1995 - 2011)
- Jordi Fillet i Carrera (2011 - actualitat)